A 30 kilòmetres de Montevideo, rallant la costa del riu de la Plata, hi ha el Pinar, alguna cosa semblant a una macro urbanització de platja a les que estem acostumats a Catalunya. 8 dies en una casa de fang, a la Casa de Barro, de fet, amb grandíssima companyia i molt bons moments, aniversari inclòs. Una colla d'amics m'han fet d'anfitrions, de grans amfitrions.
Durant aquests dies ha passat de tot, m'he banyat a les brutes aigües del río de la Plata, amb un sol que escardava el cap i també he vist com queien pins de 12 metres per culpa dels vents del sud que portava un cicló de nom desconegut. He après costums del lloc, culinàries i lingüístiques. He rigut, he parlat, he ballat, he anat amb bici, he passejat, he tornat a riure, he cantat, he mirat pelis, he llegit, he callat, he escoltat... He etc. I tot això entre bona gent i amb molt buena onda.
I com a petita anècdota us deixo algunes paraules de Benedetti, del llibre Andamios. El narrador es retroba amb un antic amic en una platja de la seva terra natal, Uruguay, i li explica algunes coses del seu exili a Espanya. Escriu: "...vas aprendiendo las acepciones locales, y ya no decís "vivo a 3 cuadras de la plaza de Cuzco", ni pedís en el estanco (más o menos un quiosco) una caja de fósforos sino de cerillas, ni le preguntás a tu jefe cómo sigue el botija [o el gurise] sino el chaval, y cuando el locutor dice que el portero (o sea el golero) "encajó un gol" sabés que eso no quiere decir que él lo hizo sino que se lo hicieron."
 |
| l'interior de la Casa de Barro |
 |
| i l'exterior. |
 |
| El lavabo en deconstrucció després del cicló |
 |
| L'Agustín, l'amfitrió, el pastís d'aniversari de l'Eugenia, la mel de l'Antonio i el mate de l'esmorzar |
 |
| Alguns dels arbres caiguts |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada