Colonia del Sacramento -Uruguay-

43 quilòmetres separen, en línia recta i creuant el Río de la Plata, a Buenos Aires de Colonia del Sacramento, a Uruguay. Un vaixell em va portar d'un país a l'altre. Mai m'hauria imaginat tantes diferències en les dues ribes del mateix riu. De l'hiperestimulant capital porteña a la tranquila ex colònia portuguesa gairebé tot canvia.

Un casc antic patrimoni arquitectònic de la UNESCO, amb un carrer especialment bonic que crec que a tothom encisa: calle de los suspiros. L'antic far, les ruines de la casa de comandància i les casones de planta baixa amb els jardins atapaïts. Els 5 quilòmetres de caminet de la riba o Rambla, plagat de mosquits assasins. Calma, molta calma. El verd dels molts arbres que omplen qualsevol espai i el marró de les aigües del Plata (com l'anomenen aquí).

I el mate, ai el mate. Si diuen que els catalans naixem amb un pà sota el braç, crec que els urugaians neixen amb un termo sota el braç i un mate a la mà. Perquè se'n facin una idea aquells que com jo desconeixen gairebé del tot la cultura del Mate:

• El mate és una infusió preparada amb fulles de l'"herba mate" (Ilex paraguaiensis), pot estar barrejada amb altres tipus d'herbes remeieres o es pot barrejar amb cafè.
• Kit: s'anomena mate al recipient on es prepara la infusió. A la canya que s'utilitza per prendre'l se l'anomena bombilla i es ceba el mate amb l'aigua calenta que es manté en un termo. La yerba es porta en tot tipus de recipients, al gust del consumidor.
• Prendre mate implica un ritual i, per tant, un conjunt de normes a seguir (no les explicaré, són moltes!)
• A Uruguay el consum anual de mate és més alt que el consum de totes les marques de refrescos juntes. És el país on es consumeix més mate en relació a la seva quantitat d'habitants.

Quan em deien que els uruguaians anaven amb bici amb el mate a la mà em pensava que exageraven, ara ja ho he vist. Els joves se'l prenien asseguts a les voreres mentre sortia música eixordadora dels seus cotxes. Les parelletes estintolades als bancs passant-lo d'una mà a l'altra. Els que passejaven el gos amb feines per poder tenir els animals sota control mentre el cebaven. O els que pescaven asseguts al moll amb la caixa dels estris a un costat i el mate i el termo a l'altre... molt curiós als meus ulls.

A més de per aquesta qüestió Uruguai també sorpren per ser una de les societats més semblants a la que jo estic acostumada. No obstant hi ha certes coses que et recorden que estàs a sud amèrica, com per exemple veure 3 persones sobre un vespino, això sí, aquí tots amb casc! 

Colonia m'ha servit de porta d'entrada i sortida del país. Hi vaig estar 2 dies a l'arribar d'argentina i hi vaig tornar 2 dies més abans de deixar el país, això em va permetre veure el poble en dies d'entre setmana i en cap de setmana. Si en la primera ocasió em va encantar no puc dir el mateix de la segona visita. Tot i així, és un bonic lloc per on deixar-se caure si es té l'oportunitat...