Sorata -Bolívia-

Després de molts dies pels voltants de La Paz el cap de setmana passat vaig anar a Sorata. Acompanyada per l'Ale, un pibe argentí, vaig agafar un micro que ens va portar a Sorata, un petit poble a les faldes del nevado Illampu.

No sabia què seria el que em trobaria allà i evidentment em va impressionar. Un pic de més de 6000 metres cobert de neu treient el cap entre palmeres, avets i flors de mil colors diferents. Un poble, sota la seva ombra, que s'escampa per pendents impensables fins al llindar del riu. Unes grutes habitades per ratpenats invisibles als meus ulls miops que només es fixaven en l'aigua transperent que té el llac per on pedalava en un patinet. Unes empanades de formatge més que excel·lents fetes per la caserita de la casa on estàvem allotjats... i així podria anar sumant.

Desconnexió del caos semiorganitzat que regna a La Paz... i amb ganes de tornar-hi.

Fets i gent IV

I és que tot segueix fluïnt amb bones notícies que venen d'aquí i d'allà. Amb persones que venen i se'n van i que amb aquest va i ve s'emporten un trosset de tu mentre te'n deixen un de seu per si de cas el buit deixat fos massa gran. Seguint amb el camí per marcar amb ganes i energies renovades...

La Paz (!) -Bolívia-

Normalment escric les entrades sobre els llocs visitats just quan en marxo però és que aquesta vegada he decidit quedar-me un temps a la ciutat de La Paz. No molt temps tampoc, en principi una mica més d'un mes, si tot va bé fins a mitjans d'agost. No puc donar cap raó per explicar la decisió, senzillament tinc ganes de quedar-me un temps aquí. Com que no en marxo no n'explicaré gaire res en aquesta entrada, sinó que l'utilitzaré més com a avís per navegants i és que durant aquest mes i escatx no sé com seran les entrades del blog. Així doncs, quedeu avisats!