Lloc turístic per excelència. Per sort la temporada fa un mes que es va acabar i gairebé no es veuen foranis. Gairebé. Jo en sóc una i vaig amunt i avall per la platja mirant els entrenaments de rugby dels més petits, els partits de futbol d'uns i les partides de "tejo" d'altres. També veig les parelles assentades a la sorra mirant-se amb cara d'enamorats, els més esportistes corrent per aquelles zones on la baixada de la marea ha deixat la sorra prou dura per poder-s'hi passejar amb facilitat, els gossos, molts gossos, movent-se d'un cantó a l'altre, la gent pescant des del moll "anchoítas" i altres peixets... veig calma.
M'he passat 6 dies en aquesta ciutat de 100.000 habitants. Per res diria que en són tants, no dóna aquesta sensació. És tranquil, no hi ha gaire trànsit, no hi ha edificis gaire alts, la façana marítima no està malmesa com a la nostra costa brava, tot i que, no ens enganyem, aviat ho estarà. Em perdo pels carrers, tombant de "cuadra" a "cuadra" o em passejo per la sorra. Camino entre els arbres cremats del passeig o m'enfilo carretera amunt cap a l'estatua de l'indi "tegüelche" per veure la ciutat des d'una altra perspectiva. També travesso el moll de punta a punta, mirant qui està sent el millor pescador de la jornada i escoltant les converses entre uns i altres sobre la pesca del dia, tema que ignoro totalment... com tants altres.
Visita a Península Valdés, reserva natural. Pagant s'arriba a tot arreu... Orques, no us ho imagineu. Orques!! A ull nu veient-les barant a la platja durant la marea alta per caçar un lleó marí. Crec que no em va caure la llàgrima perquè hi havia força gent al voltant però ara mateix tinc pell de gallina només de recordar-ho. Abans i després d'elles: guanacos, maras, lleons marins, pingüins de magallanes, elefants marins, flamencs, cormorans i tants altres ocells que desconec. Dia de fauna exuberant pagada amb escreix. Dia de National Geographic.
Aquests dies no han estat només pau, tranquilitat i "animalons". També hi ha hagut lloc per conèixer com s'afronta aquí una dictadura prou recent (fa 36 anys que va començar i en va durar 9) que es va endur 30.000 vides. Ahir, dia 24 de març, es celebrava el dia nacional de la Memòria (per la veritat i la justícia) http://diariodemadryn.com/memoria.pdf. Dia del cop d'estat, l'any 1976, de la junta civico-militar que governaria el país fins a la derrota a la guerra de les Malvines. Durant els discursos de l'acte institucional es va sentir de tot, de tot. Això vol dir que no es dubtava en assenyalar amb noms i cognoms a genocides i assessins, no es temia criticar les institucions polítiques i tampoc passava res per alavar-les. Potser n'hauríem d'aprendre.
Podria seguir parlant de tot el que he après aquests dies i de tot el que he viscut. De la gent que he conegut, del que he arribat a riure. De les increïbles històries personals que m'han explicat i de com m'han fet sentir. Però alguna cosa m'haig de quedar per mi. Me'n vaig.
