Fets i gent XII

Una fotografia per mes. Celebrant l'any viatjat.

MARÇ: Perito Moreno. Parque Nacional Los Glaciares. El Calafate. Santa Cruz. Argentina

ABRIL: Parque Nacional Huerqueue. Pucón. Región de la Araucania. Chile

MAIG: Ruta 40. Valles Calchaquíes. Parque Nacional Los Cardones. Salta. Argentina

JUNY: Salar de Uyuni. Departamento de Potosí. Bolívia

JULIOL: Nevado Illampu. Sorata. Departamento de La Paz. Bolívia

AGOST: Yanapi. El Alto. Departamento de La Paz. Bolívia

SETEMBRE: Feliç aniversari. La Casa de Barro. El Pinar. Departamento de Canelones. Uruguay

OCTUBRE: Río Quilpo. San Marcos Sierra. Córdoba. Argentina

NOVEMBRE: Loma del pliegue tumbado. Parque Nacional Los Glaciares.  El Chaltén. Santa Cruz. Argentina

DESEMBRE: Bon Nadal. El Chaltén. Parque Nacional Los Glaciares. Santa Cruz. Argentina

GENER: Estiu. Laguna madre. El Chaltén. Parque Nacional Los Glaciares. Santa Cruz. Argentina 

FEBRER: Benvinguda Júlia! Taradell. Barcelona. Catalunya

MARÇ: Petites coses de la vida. Espígol de Kaulem.  El Chaltén. Parque Nacional Los Glaciares. Santa Cruz. Argentina 

Aquesta entrada és per l'avi, que un any i un dia després de que jo agafés un avió, ell també ha marxat. Bon viatge!

Kaulem, El Chaltén -Argentina-

No hi havia pensat! Porto gairebé cinc mesos vivint aquí perquè em van oferir una feina i em sembla que mai us n'he parlat (estic dubtant de si estan ben escrites aquestes últimes paraules...). Avui, doncs, toca. Quan aixeco l'auricular del telèfon a la recepció, amb el meu accent "gallego", com diuen aquí, el primer que dic és: "Hostería Kaulem?". Una hosteria de 4 habitacions, amb una cabanya i bastant pijilla. 

Com que és tant petita no tan sols em toca estar a la recepció sinó que també em toca preparar esmorzars: he après a amassar pà, faig uns budins genials (jo em quedo amb el de banana y corazón de dulce de leche, altrament conegut com banana split, encara que el de pera a l'oporto també em torna boja) i sí, l'humilitat no és el meu fort..., la preparació de melmelada també ha deixat de ser un secret per mi, igual que la de iogurt. També em defenso amb altres cosetes com quiches (aquí en diuen tartas) i empanadas.

Del tracte amb el client en podríem escriure un assaig d'un bon grapat de pàgines. Hi ha de tot, com a tot arreu, però si t'ho agafes amb un bon somriure i amb ganes de fer les coses divertides, t'ho pots arribar a passar molt bé. De moment encara és hora de com trobi amb alguna persona d'aquelles odioses i més d'un cop hi ha hagut despedides d'hostes a base d'abraçades (aquests moments també són molt curiosos...).

als vidres del segon pis s'hi pot veure el reflex del contorn del Fitz

No és, de cap de les maneres, la feina de la meva vida. Però imagineu-vos el canvi que suposa estar sis tardes a la setmana amb l'A., en V., en J. i en P. anant d'un cantó a l'altre, abraçant-nos, enfadant-nos, banyant-nos, passejant, menjant, peixent, barallant-nos i tornant-nos a abraçar. O estar aquí, darrera d'un taulell fent el paperines sis tardes a la setmana, cuinant, mirant al Fitz, llegint el diari per internet, escrivint aquestes ratlles, xafardejant per internet, llegint, xerrant amb un yankee o amb una anglesa. No és la feina de la meva vida, però van bé els canvis... o com a mínim a mi em van bé!

Ah! Kaulem significa "la casa del sol" en llengua dels Tehuelche, els habitants originaris de la zona.

Parides vàries, El Chaltén -Argentina-

Ahir estava rentant els estris que havia fet servir per fer el budín diari pels esmorzars de Kaulem quan, de sobte, em vaig sorprendre xiulant Candy Candy. 

Em fascina la capacitat del meu cervell per recordar certes coses totalment inútils i, generalment, absurdes. 

La nena rossa de cos inassumible, per la fragilitat que suposaria aquella estructura òssia en la vida real, i ulls gegantins palplantada en un terreny de relleus estranys on bufa el vent que infla un vestit molt rococó (per no dir realment lleig) i mou la seva melena daurada. Amb un únic arbre darrera seu, uns núvols tant recarregats com la seva indumentària i un horitzó de color grisblaumarínegre. 

Perquè coi, mentre rentava els trastos, vaig recordar tot això? L'últim llibre que m'he llegit, acabat fa 4 o 5 dies, era El tambor de hojalata. Quants dies tardaré en oblidar que el seu autor és Günter Grass? Mentre em pregunti qui era segur que podré seguir xiulant en honor a la nena rossa...

Ahir l'Aldana va tancar el Torre bar. Fa gairebé un any, quan vaig posar els peus per primera vegada a El Chaltén, amb dos italians, un brasiler i un noi de El Bolsón, vam anar a fer una birra a El Torre. Recordo que era una Berlina stout (les negres són la meva debilitat). 

Un temps després, a la Paz, em retrobava a l'Aldana juntament amb la Sofi i la Matilde, sense encara lligar caps i l'última m'oferia feina a El Chaltén. 

Ara fa uns 5 mesos, altra vegada a El Chaltén i a punt per començar una nova etapa, tornava a El Torre (i reubicava l'Aldana) ja per convertir-lo en el meu tercer domicili (i a ella en una gran amiga).

Avui quan m'he llevat, tard com sempre, he pensat en el cafè amb llet que tant em venia de gust i m'ha vingut al cap el soroll inesperat que fa la cafetera del Torre i com, amb el cap arrepenjat a la barra, sempre m'espanta. Instantàniament l'Aldana sempre somreia sorneguera, com dient: com pot ser que encara no t'hi hagis acostumat?! Només en aquest moment m'he adonat que ja no hi havia més cafès a prendre a El Torre.

Per sort encara ens queden els somriures.