Darrere del teclat

Encara avui em sorprenc de ser capaç de fer breus escrits, acompanyar-los de fotografies i publicar-los en la infinitat de la xarxa. 

No tinc cap tipus de formació en llengües però en sóc aficionada. 

Sovint em repeteixo, faig faltes i faig servir la mateixa estructura una vegada i una altra (x, y i z).

El que aquí podeu trobar no són reflexions. 

Tampoc rutes de viatge o recomenacions per fer-ne. 

No és un blog pràctic, ni un espai d'aprenentatge i reflexió. 

És on una buida el pap. 

És una forma de deixar constància d'allò que he vist, de recordar-me que hi ha molt més per veure i d'intentar entendre que per més que viatgi, visiti i vegi seguirà quedant infinit per aprendre... per tant, caldrà estar-hi disposada.






Tot això, sense morir-me de vergonya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada