30 de juliol 2015

Cascades d'Ouzoud -Marroc-

Si m'imagino una barreja entre Sant Miquel del Fai, les gorgues del torrent dels Gorners de Sant Privat d'en Bas i Lloret de Mar, l'hipotètic resultat serien les cascades d'Ouzoud. Aquesta va resultar ser una distreta jornada entre tursime nacional en un indret recomenable.







                        

Excursió a Merzouga -Marroc-


Ens havíem plantejat que optar pel tour no semblava gaire bona idea però vam haver de reconèixer que era l'opció fàcil i econòmica per visitar uns quants indrets que ens feia gràcia veure. Així doncs, vam pagar per poder fer una d'aquelles excursions de tres dies i dues nits.

El recorregut començava a Marrakech direcció Ouarzazate, passant pel coll de Tizi n'tichka, que és la carretera a més alçada del país (en obres...); la Kasbah d'Ait Ben Haddou, protegida per la unesco però en pèssim estat de conservació i molt explotada per la indústria del setè art; les gorges del Dades, amb els seus peculiars dits de mico; les gorges del Todra, zona d'escalada i bany molt popular; i finalment, Merzouga i la duna Erg Chebbi, on vam fer l'esperat tomb amb dromedari. 

El congost del todra
Poques vegades havíem passat tanta calor
Els dits de mico del congost del Dades













La vall del Draa

  
Camells camí de Merzouga i l'Erg Chebbi

Dir qens va semblar que érem partíceps ignorants d'una gran i barroera estratègia comercial per potenciar el comerç local que incloïa guies a propina, venedors de pedres i fòssils, suposades cooperatives femenines de productes de bellesa derivats de l'oli d'argan, cooperatives de catifes, bars, restaurants i botigues de queviures i refrescs variats, entre molts d'altres, i que no eren a elecció: el conductor parava, igual que una desena més, allà on estava establert. Anar com ovelles seguint el pastor no ens va pas agradar massa però com a mínim va valdre la pena disfrutar dels diferents llocs i paisatges. 

L'alt Atlas -Marroc-

Com moure's per Marroc en transport públic era un dels tants interrogants que teníem abans de començar el viatge. El segon dia al país responíem al dubte pagant una quantitat de diners inimaginable (pels locals) per viatjar en una furgoneta/bus amb capacitat per unes 20 persones, sent-ne una trentena. Ens va semblar entendre que negociar els preus era obligació, no opció.

Durant els gairebé 70 Km de viatge entre Marrakech i Imlil vam patir els estralls de la calor, vam veure com la meitat d'una família de 6 components es descomposava a causa del mareig, vam saber com funcionaven els tractes amb la policia i ens vam poder fer una idea de com es conduïa al país. Una altra experiència...



Imlil és un petit poble que viu gairebé exclusivament del turisme, tant nacional com internacional, que el visita per gaudir de les seves valls verdes i frondoses o que hi passa camí de Sidi Chamharouch (sepulcre musulmà i actual lloc de peregrinació) i dels cims més alts de l'Atlas, sobretot camí del Toubkal, de 4167 metres.

Nosaltres hi passàvem amb aquesta última intenció: arribar al pic més alt de l'Atlas. Vam desestimar l'opció de contractar un guia o els serveis dels mulers i els seus animals. Tots aquells a qui havíem consultat o que ens havien ofert consell ho consideraven innecessari. Mirant mapes i fent recerca per internet la majoria compartien punt de vista. Va ser un encert: veure les condicions de treball d'homes i animals (encara que per mi no siguin comparables) no era una sensació agradable. Els primers, però, admetien que fent aquesta feina es guanyaven molts diners i d'una manera ràpida.


Vam passar tres nits al refugi Neltner, o refuge du Toubkal, ja que la nostra idea era agafar-nos les caminades amb calma. El primer matí vam sortir amb un grup de set catalans de Prades de Conflent cap al Toubkal. Va ser un dia de rialles, històries, anècdotes i aprenentatges més que agradable! No només vam gaudir amb la caminada i el paisatge, que eren espectaculars, sinó que a més la companyia va fer que la jornada sortís rodona.




El següent matí vam arrencar direcció el coll de Tizi n'Ouagane per intentar els pics Ras i Timesguida però en aquest cas l'ànim no ens va acompanyar: a l'inici de la grimpada, que s'augurava llarga (50') vam desistir de l'intent i vam fer marxa enrera. No obstant, passar el dia fent el dropo per la vall del riu n'Isougouane va ser un d'aquells petits plaers de la vida.

 

L'última jornada la vam començar amb infinites ganes de passar-nos una bona estona sota un raig d'aigua i semblava que la pressa imperés. Vam tardar ben poc a refer el camí de tornada a Imlil. És sorprenent com després d'un parell de dies de relativa tranquil·litat et pot atavalar tornar-te a trobar amb la dinàmica i el bullici d'un petit poble turístic. Asseure's a una de les tantes terrasses de l'únic carrer del poble i contemplar aquest moviment constant ens va semblar una bona opció per tornar-nos-hi a acostumar.


Apresa la lliçó del transport públic per la tornada a Marrakech vam optar per pagar el servei d'un "Gran taxi", un cotxe de 5 places en el que còmodament vàrem viatjar 7 passatgers.

Marrakech -Marroc-

Potser el títol hauria de ser "La Medina" més que "Marrakech" ja que, excepte per la recerca, una tarda de diumenge, d'una farmàcia de guàrdia per la ciutat, gairebé podríem dir que només hem trepitjat aquesta zona de la ciutat.


Plena de turistes, encantadors de serps, pintores de henna, domadors de monos, menjadors ambulants, zocos sorollosos i olorosos amb venedors amb les mateixes característiques, objectes més o menys útils i més o menys bonics per comprar com a records o regals d'aquelles vacances tant esperades, i tantes altres coses... Des de la plaça de Jamal fna ens hem perdut vàries vegades per la bogeria de carrers estrets i culs de sac de la Medina. Una experiència.


S'ha de dir que no hem estat turistes exemplars en la ciutat: no hem begut els sucs de taronja de la plaça, no hem menjat en els garitos/restaurants ambulants, no ens hi hem passejat al capvespre i hem optat per escoltar el brogit de l'embogida ciutat de nit des de la terrassa dels riads on ens hem hospedat. La ciutat no és lo nostre, per tant, l'hem gaudit a la nostra manera.

26 de juny 2015

Besançon -França-

Tenir una bona amistat en un altre indret del món, sigui al poble del costat, al país del costat o al contintent del costat, sempre resulta ser una bona excusa per fer-hi una visita.


Aquesta vegada la visita va ser a la capital del Franche comté, Besançon i la Maria va ser la persona visitada. Van ser sis dies intensos (encara que dos me'ls passés dins d'un autobus). A banda d'aprofitar per conèixer els companys de la coloc, fer unes cerveses, passejar per la ciutat i posar-nos al corrent de tot allò que crèiem convenient, també vàrem fer un parell d'excursions pels voltants.


La primera va ser amb la Vanessa, que ens va portar a Baume les Dames a recórrer trams de camí, un tros del riu Le Cusancin i grimpades prou intenses per la Fente de Babre al llarg de tot un dia que vàrem acabar d'amanir amb l'anomenada nit de la Música de Besançon, coincidint amb el dia mundial de la música




L'altra excursió, amb més calma, la vam començar per la véloroute que passa per Besançon paral·lela al riu Doubs, en direcció al poble de Montfaucon, per fer una visita al castell homònim. Va coincidir que feien dues setmanes de jornades d'arqueologia al castell i vàrem poder escoltar les explicacions sobre allò que s'havia anat coneixent amb el treball realitzat a les ruines conservades. Bé, jo m'ho vaig imaginar una miqueta perquè el meu francés gairebé nul no donava per massa...
            

Per acabar amb aquestes petites vacances vaig aprofitar per passar un dia i poc a Lió, d'aquesta manera matava la curiositat i em permetia un passeig agradable abans de començar el viatge de més de deu hores de bus que m'esperava pel retorn.

      

11 de gener 2014

De Vallter a Roc Colom pel coll de Mantet -Catalunya-

Com passa gairebé sempre, per iniciativa de la Laia, vam decidir anar a caminar amb raquetes per la zona de Vallter, que ens queda a prop i sempre ve de gust conèixer una mica millor.


Vam sortir direcció al coll de Mantet, seguint els grups que pujaven cap al pic de la Dona. A l'arribar a la portella ens vam separar de tots ells dirigint-nos a l'est. Vam seguir caminant pel pla, tant amb raquetes com sense, amb l'idea d'arribar fins al Roc Colom però ens vam quedar a poc d'allà ja que les hores de sol no ens donaven per més. 


El pas amb raquetes és prou lent i la nostra inexperiència tampoc ajudava gaire a alleugerir-lo. Tot plegat, però, ens va permetre uns riures considerables i una excursió senzilla i distreta.

23 de desembre 2013

Les Agudes (pel turó de l'home) -Catalunya-

No té cap mèrit fer les Agudes des del turó de l'home, és una caminadeta curtíssima i fàcil, diria que assequible a gairebé totes les cames. La gràcia d'aquesta sortida rau en el fet de que és la meva primera excursioneta a aquest cim que tantes i tantes vegades havia desitjat pujar. I a més ho faig amb la gran companyia de la Laions i la Bauti. Què més vull, després de tant temps fora, que pujar a aquest mític indret amb elles?