Salta -Argentina-

Salta la Linda, li diuen. Si bé és cert que té més gràcia estètica que la resta de ciutats que he pogut visitar a Argentina, aquesta gràcia li és otorgada bàsicament per cert estil arquitectònic que per aquí anomenen neogòticalgomés però que jo, que no sé res pel que fa referència a estils arquitectònics, anomenaria senzillament arquitectura colonial. A mi, molt honestament, m'agraden més les casones d'adobe, cal i porxades de fusta de cactus o cardón que vam poder veure pels Valles Calchaquíes, que els edificis de colors pastels recarregadíssims de volutes, columnes i altres ornamentacions de les que no en conec els noms que omplen el centre de la ciutat. De totes maneres haig de reconèixer el seu lindismo.

M'ha semblat que Salta, a més de ser la Linda, és alguna altra cosa. Durant els 3 segles de colonització espanyola va ser ciutat de pas, comerç i intercanvi i m'ha donat la sensació que encara avui queden rastres d'aquesta condició i és que està plena de persones de procedències ben diferents mercadejant amb allò que tenen, ja siguin pesos comuns, bones veus, artesanies, menjars o, senzillament, morro.

També haig de parlar de la donzella, la nena del llamp i el nen del Llullaillaco, tres personetes que van morir per hipotèrmia en una petita cambra al cim del volcà Llullaillaco envoltats per magnífiques artesanies que formaven part del seu aixovar que, sense cap mena de dubte, va fer que els déus els dónessin una millor benvinguda. Fora conyes, al Museo Arqueológico de Alta Montaña es pot conèixer la seva història i veure un dels cossos (els exposen per torns per evitar que es "malmetin") i que en el nostre cas va ser el nen. Impressionant i èticament discutible. Del que ningú parla és de la quarta mòmia del museu. La Reina del Cerro o Momia del Chuscha, que ha tingut uns últims 90 anys de vida força moguts, i que gairebé pot ser una arma mortal, sobretot si la persona que prem l'interruptor de la seva vitrina pateix algun tipus de cardiopatia. 

Ciutat d'encreuament de cultures i d'aculturització que m'ha deixat passar tres dies de calma i tranquilitat entre els seus carrers estretons i les seves casones de planta baixa. Entre els seus edificis recarregats i les seves cares morochas. Chau Linda.