Santiago -Chile-

Si haig de ser sincera no he fet gaire el turista a la ciutat de Santiago sinó que més aviat hi he fet vida de pseudoestudiant universitària: festa gairebé continua, bona vida, millor menjar, passejos pel barri Bellavista i per arrodonir-ho una visita en un dels bars més emblemàtics de la ciutat: La Piojera (el palacio popular). Tot sense excessos que a casa sempre m'han dit que no faci res del que em pugui penedir i em sembla que ja ho he après ; )

A més, la Nora, una antiga companya de feina ha estat una gran amfitriona, de fet, segurament, si no m'hagués acollit a casa seva jo no hagués disfrutat d'aquesta ciutat com ho he fet i no us penseu pas que parli només de la gresca i la xerinol·la sinó que m'ha permès acostar-me molt més a la gent de la ciutat, a la seva vida, a la seva quotidianitat i, sens dubte, m'ha permès acostar-me al que més m'ha impressionat: el seu particular i únic espanyol, que em costa déu i ajuda entendre.

Perquè us pogueu fer una idea d'algunes de les paraules que s'utilitzen per aquí us faig una breu introducció a l'espanyol xilè:

• bacán: genial
• cachar: entendre, pillar...
• ya po/ sí po: serveix per acabar qualsevol frase i es diu constantment
• vieja culiá: per dir que una noia no els acaba d'agradar
• estar curao: estar borratxo
• carretear: anar de festa
• una weá brígida: alguna cosa bèstia
• cuático: brutal
• huevón: tio
• smoh (anglicisme): la boirina, fum o contaminació que cobreix la ciutat

I així podríem continuar però és tant difícil explicar-se que millor que ho deixi aquí...