02 de juny 2012

Tilcara i Iruya -Argentina-

Dos en un. És el que hi ha. Dos petits pobles que m'han fet passar 6 dies més que agradables. Tots dos força turístics, més el primer que el segon però crec que és més per una qüestió de falta d'infraestructures que no per manca de ganes. A més de 2500 msnm el primer i a uns 2900 el segon, han estat bons llocs per iniciar-me en les excursions a alçades considerables. El paso del Abra condor a 4000 msnm sembla una bona prèvia a l'entrada a Bolívia (quantes expectatives...)

(Ara mateix sona Flaca de Calamaro i no em puc concentrar i escriure. De fet fa molta estona que sona un directe de Calamaro, que alguns aquí anomenen Calamardo, no sé si amb gaire afecte)

Al tema, Tilcara amb les seves penyes, el seu Pukará, les seves artesanies i la seva Garganta del diablo (molts pobles de la zona tenen la pròpia) m'ha deixat força embadalida però haig de reconèixer que, per mi, Iruya li passa la mà per la cara. Només la carretera que t'hi porta (195 km dels quals els últims 57 són de ripio o camí de carro) ja et deixa més que astorada i et convida a desfer-te de pors i temors ja que si no te'n desfàs no goses agafar el colectivo de tornada. Potser si m'haguéssin explicat les condicions de la carretera i del bus no hagués arribat mai a aquest poble... 

A banda de la carretera, l'enclavament del poble és espectacular, just al llindar de precipicis i dividit pel pas del riu que per res m'agradaria veure en època de pluges. Envoltat de parets de roques multicolors, rius que obren nous camins i destrueixen passos existents, burros que pasturen al seu aire esperant ser carregats per un o altre, dones, grans i joves, que branden les brides dels animals amagades sota barrets de grans ales, pells fosques i ulls encara més foscos... i faldilles de vellut. Tot plegat sembla voler dir-nos que ja ens queda lluny aquella Argentina europeitzada. Benvinguda a les terres andines!


P.S.: recordaré Purmamarca com l'últim dels magnífics pobles de la quebrada humahuaquenya i també de la meva argentina particular...

2 comentaris:

  1. Molt bé,, nosaltres ho veiem per la tele i sembla tot molt llunya..deu ser impressionant a questes alçades . molts petons i records

    ResponElimina
  2. Ostres!! Que impressionant que deu ser! Em moro de ganes de veure les fotos de tot el què descrius!!

    ResponElimina