Mendoza viu als peus dels Andes, literalment. Després de travessar la majestuosa serralada just per sota la sombra de l'Aconcagua, tot creuant la frontera entre Chile i Argentina, vaig arribar a aquesta ciutat que s'exten en una plana que la vista no es pot acabar, on la línia de l'horitzó arriba més enllà del que un pot veure.
La ciutat és famosa pels seus vins. Si per un costat té els espectaculars Andes, per la resta de costats hi té vinyes, extensions i més extensions de vinyes. Merlot, Malbec, Syrah, Cabernet sauvignon... són alguns dels raïms més produïts en aquesta zona. Jo ja he triat: em quedo amb el Malbec. Probar-los tots va tenir lo seu ; )
Tornar a Argentina ha suposat un bon canvi altra vegada, no comparteixen, per res, la calma dels xilens però topar amb persones com la Victòria, que m'ha acollit a casa seva, fa que una s'acostumi ràpidament al ritme vital de la ciutat, ràpid, intransigent amb el forani i marcat pel sol. Així, gràcies a ella, he pogut disfrutar d'una ciutat que a primer cop d'ull no m'havia entusiasmat i que al final m'ha ben sorprès. Seguirem amb Rumboperdido...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada