Puerto Varas -Chile-

Vaig perdre el nord, per tant, no em va quedar més remei que tirar rumb sud. I ara, aquí estic, a Puerto Varas, un petit poble que descansa a la vora del llac Llanquihue, el més gran de tots els llacs de la regió de "la Araucania i los Lagos".

Uns dies per passejar-me per les selves valdivianes d'espècies vegetals de fulla "siempreverde" que no perenne, per menjar "kuchen" i "pastel de choclo", per disfrutar de la visita a edificis històrics de fins a cent(!) anys d'antiguitat... per gaudir del no fer res fent de tot.

Altra vegada, com ja va passar a Pucón, els volcans han estat el meu centre d'atenció, sempre pul·lulant al seu voltant, intentant apropar-m'hi per totes direccions sense acabar-ho d'aconseguir. El Puntiagudo, escanyolit i fent honor al seu nom. I l'Osorno, majestuós, senyor, com aquelles muntanyes que de petits tots haviem dibuixat: perfectament cònic i amb el cim sempre cobert de neu, quan no de núvols...

I què dir dels llacs. Seguim amb la línia d'aigües de colors increïbles envoltades per muntanyes de boscos frondosos i tacades d'illes amb més o menys encant (gairebé sempre amb més).

Ja a títol personal, una d'aquelles reflexions vanals i és que a vegades et preguntes si el fet d'estar envoltada constantment de paisatges tant impressionants no et farà tornar immune a aquestes belleses... sempre m'havien dit que si menjava masses olives les acabaria avorrint.

Encara que soni a tonteria vull poder gaudir de tot allò que vegi en aquest camí. No vull cansar-me de veure el que estic veient i desitjo que se'm segueixin posant els pèls de punta cada vegada que s'obren els núvols i em deixen veure el cim del volcà o les glaceres que semblen regalimar dels cims de la serralada andina. Vull veure aigües de colors indescriptibles i seguir xiuxiuejant: oh!, així, ras i curt. Vull seguir emocionant-me constantment.

Després d'aquest incís més aviat sentimental que, com sempre, em pregunto perquè coi no puc obviar, us haig d'informar que per fi he tornat a trobar el Nord. L'havia perdut enmig dels fulls de paper de fumar de la guia de viatge, entre les pàgines 775 i 776 que juntament amb ell em portaran cap a Chillán, la propera destinació.

Aquí doncs deixo terres d'aires germans, fredes, verdes i de les que me n'he ben enamorat. Potser, si mai em perdo, m'haureu de venir a buscar per aquí...

Títol: autorretrat higiènic a Parc Nacional