Abans d'arribar aquí vaig passar per Esquel per poder-me passejar pel parc nacional del Alerces i conèixer una mica més sobre la colonització galesa de la zona nord de la patagònia. D'allà, i abandonant l'estepa patagònica, vaig entrar a les impressionants valls que protegeixen pobles de conte de fades com El Bolsón i que coronen cims força impressionants.
Uns dies més perduda entre arbres i muntanyes i de cop i volta un mal matí. A partir d'aquí decideixo no fer plans i seguir els instints i les inquietuds, sinó les coses es trunquen fàcilment. I moviment ràpid cap a San Carlos de Bariloche.
Ignorant de mi, pensava que seria una fantàstica ciutat però, no ens enganyem, és difícil que una ciutat sigui bonica. Haig de reconèixer que l'enclavament és fantàstic però quin desordre, quin estrés, quanta gent, quina manca de calma... Als israelians els encanta!
Un parell de nits, algun intent d'escalada, uns gelats increïblement bons (mascarpone amb grosella, mousse de fruites del bosc, tiramissú...) i finalment un altre bus direcció Villa La Angostura (preciosa vista des del colectivo) i cap a la frontera amb Chile altra vegada.
Tràmits i burocràcia i cap a Osorno, on després de 4 hores d'espera en una terminal petita, fosca i plena de vida, vaig aconseguir agafar un altre bus a aquest últim destí. Als peus del volcà m'espero a decidir el pròxim destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada