Sucre -Bolívia-

O la ciutat que no he viscut. I és que de sucre només n'he pogut veure quatre carrers, alguna església preciosa, la casa de la independència, el mercat... però em sembla que la visita a aquest últim per fer-hi un bon àpat i un millor suc encara, m'ha fet enclaustrar durant sis dies dins de l'alberg només permetent-me passejades del llit al lavabo i viceversa. La ciutat blanca o la ciutat on va néixer bolíva no m'ha deixat disfrutar prou del seu encant (i és que certament és ben bonica) però de totes maneres me'n vaig...

Me'n recordaré dels moments al pati del mercat mentre intentavem esbrinar més coses sobre Chuquisaca per poder resoldre els mots encreuats, dels moments asseguda als bancs de la plaça mirant la gent passar i disfrutant del sol i també de la veu del taxista que em va portar fins a la terminal de busos i que em deia, mentre em mirava pel retrovisor: ah! española, por eso ese castellano tan perfecto, ai qué linda debe ser españa no?... pero yo nunca la podré visitar, nací y moriré en Sucre... I jo mentrestant no sabia si fondre'm, dir-li més mentides o amagar el cap dins el magnífic pastís que l'altra passetgera del taxi portava a les mans per no notar tanta amargor...