Primera ciutat boliviana visitada. A la sombra del Cerro Rico o Sumac Orcko (en llengua quechua) s'estenen milers de cases de tova o totxo, segons la zona, que semblen regalimar per la vessant de la muntanya. Els colors ocres dominen tot el paisatge, tant de la ciutat com de les rodalies, però la vista és espectacular.
Fa 500 anys 160.000 persones vivien a Potosí. Els minerals que sortien de les entranyes del cerro la van fer la ciutat més rica del món durant gairebé un segle... però tot el que puja ha de baixar. Sobreexplotació de recursos naturals però també humans (sinó que els ho preguntin als indigenes i, posteriorment, als esclaus africans que es van comprar com a mà d'obra barata); epidèmies; i altres tipus de problemàtiques van fer que al cap de tres segles a la ciutat no hi quedéssin més de 7000 habitants.
Ara torna a tenir una població aproximada de 160.000 habitants però s'ha acabat amb la sumptuositat de la colònia espanyola, no s'erigeixen més esglésies a cada dues quadres, els àngels i verges escolpits en aquestes ja no tenen ales d'argent ni tampoc robes daurades i la muntanya ja no plora llàgrimes de plata.
Les llàgrimes ara em cauen a mi a l'entrar a la mina Rosario on ens expliquen les condicions de treball i de vida de la gent que avui en dia segueix intentant guanyar-se el pà a les entranyes del gran Sumac Orcko. Se'm plantegen tantes maleïdes contradiccions que sóc incapaç d'explicar-vos res del que vaig sentir o pensar... però suposo que el que sí que és cert és que la mina no és per res semblant al que m'havia imaginat.
Sortint de les tenebres torno a veure els colors de les faldilles i els farcells que porten les grans dones bolivianes i de sobte em sembla que potser tenen aquests tons per contrarestar la negror que viuen i veuen dia a dia la majoria dels seus companys, germans i fills. Sortint d'allí dins tot té un altre color però els tons ocres segueixen dominant tot el paisatge...
Millora!!!! que et volem bona
ResponElimina