Potser el títol hauria de ser "La Medina" més que "Marrakech" ja que, excepte per la recerca, una tarda de diumenge, d'una farmàcia de guàrdia per la ciutat, gairebé podríem dir que només hem trepitjat aquesta zona de la ciutat.
Plena de turistes, encantadors de serps, pintores de henna, domadors de monos, menjadors ambulants, zocos sorollosos i olorosos amb venedors amb les mateixes característiques, objectes més o menys útils i més o menys bonics per comprar com a records o regals d'aquelles vacances tant esperades, i tantes altres coses... Des de la plaça de Jamal fna ens hem perdut vàries vegades per la bogeria de carrers estrets i culs de sac de la Medina. Una experiència.
S'ha de dir que no hem estat turistes exemplars en la ciutat: no hem begut els sucs de taronja de la plaça, no hem menjat en els garitos/restaurants ambulants, no ens hi hem passejat al capvespre i hem optat per escoltar el brogit de l'embogida ciutat de nit des de la terrassa dels riads on ens hem hospedat. La ciutat no és lo nostre, per tant, l'hem gaudit a la nostra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada