De Vallter a Roc Colom pel coll de Mantet -Catalunya-

Com passa gairebé sempre, per iniciativa de la Laia, vam decidir anar a caminar amb raquetes per la zona de Vallter, que ens queda a prop i sempre ve de gust conèixer una mica millor.

Vam sortir direcció al coll de Mantet, seguint els grups que pujaven cap al pic de la Dona. A l'arribar a la portella ens vam separar de tots ells dirigint-nos a l'est. Vam seguir caminant pel pla, tant amb raquetes com sense, amb l'idea d'arribar fins al Roc Colom però ens vam quedar a poc d'allà ja que les hores de sol no ens donaven per més. 

El pas amb raquetes és prou lent i la nostra inexperiència tampoc ajudava gaire a alleugerir-lo. Tot plegat, però, ens va permetre uns riures considerables i una excursió senzilla i distreta.

Les Agudes (pel turó de l'home) -Catalunya-

No té cap mèrit fer les Agudes des del turó de l'home, és una caminadeta curtíssima i fàcil, diria que assequible a gairebé totes les cames. La gràcia d'aquesta sortida rau en el fet de que és la meva primera excursioneta a aquest cim que tantes i tantes vegades havia desitjat pujar. I a més ho faig amb la gran companyia de la Laions i la Bauti. Què més vull, després de tant temps fora, que pujar a aquest mític indret amb elles?

Fets i gent XX

L'etern retorn. "Escull de manera que si haguéssis de tornar a viure la teva vida de nou, ho poguéssis fer sense temor".

I tornes a casa...

La Engorda -Xile-

Ja vaig parlar del Cajón. Ara, molt temps després, decideixo fer l'entrada de La Engorda, una altra part de l'immens Cajón del Maipo.

Esriure-la després de que hagi passat tant de temps es fa complicat, les sensacions em queden lluny però m'adono de que hi ha certes coses que recordo molt clarament. Potser la que més és la sensació de ser minúscula dins d'aquell indret, una vall pedregosa entre cims que em semblaven inavastables. 

Tot em quedava gran: les roques gegants vingudes de qui sap on, els rius aixordadors o, fins i tot, la immensa lluna plena que ens acompanyava a la nit.

(03/08/14)

Fets i gent XIX

Més de 2 mesos sense escriure... les rutines, li donaré la culpa a les rutines. I pels mesos en els que ja no he treballat la culpa serà de les aventures, sí, les aventures.

Ja no falta res. Se m'acaba aquesta etapa al sud de sud amèrica. No s'acaba immediatament per tant no ens anticiparem i començarem a trobar a faltar allò que estem a punt de deixar enrera, ni pensar-ho. Tot el contrari: toca exprimir l'experiència al màxim (encara que no sàpiga com).

Doncs això, aquí em quedo, animant-me a treure-li tot el suc possible a aquest temps que queda i intentant allargar el compte enrera tant com pugui. Mai he estat capaç de ser eficaç actuant sota pressió (tic-tac tic-tac tic-tac)...

Camino a Niagara -Xile-

Al camino a Niagara hi viu, des de fa gairebé mig any, una de les persones més importants per mi. L'he visitat i allà l'he deixat, per sort sense que les llàgrimes arribéssin al riu (tot i que de poc va anar). Et trobaré a faltar flor... disfruta del teu petit paradís!

T'estimo

Región de los Lagos -Xile-

Vam decidir anar a caminar per l'anomenada Ruta dels Jesuites. Tot i gairebé no ploure'ns cap dels 9 dies que vam estar acampant (cosa estranya en aquesta zona de la Patagònia xilena), el cabal dels rius era tal que no vam poder seguir el camí.

Amb el Puntiagudo reflexat a la laguna Cayetué

Amb un canvi de plans no gaire elaborat vam anar canviant els nostres campaments segons conveniència.

Li diuen Pollito...

Així doncs, després de 5 dies pels voltants de la Laguna Cayetué vam tornar cap a Puerto Varas i d'allà vam anar cap a una platja del llac Llanquihue, direcció est. 

D'allà cap al Lago de todos los Santos, on ens vam cagar amb la ineficàcia de la CONAF, que és l'ens encarregat de la vigilància i manteniment dels parcs naturals de Xile, ja que la zona d'acampada feia pena i l'entorn estava absolutament ple de brutícia.

Durant la posta de sol al Lago de todos los santos

I per acabar, altra vegada a la costa del Llanquihue, aquest cop més cap al nord, on teníem el volcà Osorno de fons. Ben impressionant.

L'Osorno des de la platja de las Cascadas