La Engorda -Xile-

Ja vaig parlar del Cajón. Ara, molt temps després, decideixo fer l'entrada de La Engorda, una altra part de l'immens Cajón del Maipo.

Esriure-la després de que hagi passat tant de temps es fa complicat, les sensacions em queden lluny però m'adono de que hi ha certes coses que recordo molt clarament. Potser la que més és la sensació de ser minúscula dins d'aquell indret, una vall pedregosa entre cims que em semblaven inavastables. 

Tot em quedava gran: les roques gegants vingudes de qui sap on, els rius aixordadors o, fins i tot, la immensa lluna plena que ens acompanyava a la nit.

(03/08/14)

Fets i gent XIX

Més de 2 mesos sense escriure... les rutines, li donaré la culpa a les rutines. I pels mesos en els que ja no he treballat la culpa serà de les aventures, sí, les aventures.

Ja no falta res. Se m'acaba aquesta etapa al sud de sud amèrica. No s'acaba immediatament per tant no ens anticiparem i començarem a trobar a faltar allò que estem a punt de deixar enrera, ni pensar-ho. Tot el contrari: toca exprimir l'experiència al màxim (encara que no sàpiga com).

Doncs això, aquí em quedo, animant-me a treure-li tot el suc possible a aquest temps que queda i intentant allargar el compte enrera tant com pugui. Mai he estat capaç de ser eficaç actuant sota pressió (tic-tac tic-tac tic-tac)...

Camino a Niagara -Xile-

Al camino a Niagara hi viu, des de fa gairebé mig any, una de les persones més importants per mi. L'he visitat i allà l'he deixat, per sort sense que les llàgrimes arribéssin al riu (tot i que de poc va anar). Et trobaré a faltar flor... disfruta del teu petit paradís!

T'estimo

Región de los Lagos -Xile-

Vam decidir anar a caminar per l'anomenada Ruta dels Jesuites. Tot i gairebé no ploure'ns cap dels 9 dies que vam estar acampant (cosa estranya en aquesta zona de la Patagònia xilena), el cabal dels rius era tal que no vam poder seguir el camí.

Amb el Puntiagudo reflexat a la laguna Cayetué

Amb un canvi de plans no gaire elaborat vam anar canviant els nostres campaments segons conveniència.

Li diuen Pollito...

Així doncs, després de 5 dies pels voltants de la Laguna Cayetué vam tornar cap a Puerto Varas i d'allà vam anar cap a una platja del llac Llanquihue, direcció est. 

D'allà cap al Lago de todos los Santos, on ens vam cagar amb la ineficàcia de la CONAF, que és l'ens encarregat de la vigilància i manteniment dels parcs naturals de Xile, ja que la zona d'acampada feia pena i l'entorn estava absolutament ple de brutícia.

Durant la posta de sol al Lago de todos los santos

I per acabar, altra vegada a la costa del Llanquihue, aquest cop més cap al nord, on teníem el volcà Osorno de fons. Ben impressionant.

L'Osorno des de la platja de las Cascadas

Laguna Negra -Xile-

Tothom em deia que si m'agradava la muntanya havia d'anar al Cajón del Maipo sí o sí. El que jo no sabia és que el Cajón resulta ser un conjunt de valls i cims més que immens de la serralada dels Andes que està a no més de 45 minuts del centre de Santiago.

Caminant unes 2 hores i poc entre neu i roques vam anar de l'embassament del Yeso a la Laguna Negra, propietat privada (?!). A Xile els rius, els llacs, les muntanyes, el que tu vulguis, es poden comprar. Per això aquest petit país és un gran paradís per mineres, elèctriques, papereres o altres corporacions interessades en l'explotació dels recursos naturals/minerals, ja sigui de manera sostenible o no.

En dues nits i tres dies vam viure totes les variants meteorològiques (no extremes) que em passen ara mateix pel cap, en un enclavament molt impressionant per mi.

Farellones -Xile-

Farellones, on els cels s'encenen, la neu tot ho calma i jo em mato treballant.

Fets i gent XVI

Fa molts dies que no escric. El sedentarisme indueix a la inoperància. O com a mínim a mi m'hi indueix. 

Ara fa dos mesos exactes que sóc una més de les tantes persones residents temporals de Farellones, un poble al mig de la serralada del Andes, com en diuen aquí, la "Cordillera". 

Abans vaig passar un mes a Santiago, intercanviant algunes hores setmanals com a recepcionista per allotjament gratuït, fet que em va permetre disfrutar de la ciutat sense tenir despeses majors i conèixer molta gent.

Així que res, seguiran venint entrades, tot i que potser no tant seguides.