Laguna Negra -Xile-

Tothom em deia que si m'agradava la muntanya havia d'anar al Cajón del Maipo sí o sí. El que jo no sabia és que el Cajón resulta ser un conjunt de valls i cims més que immens de la serralada dels Andes que està a no més de 45 minuts del centre de Santiago.

Caminant unes 2 hores i poc entre neu i roques vam anar de l'embassament del Yeso a la Laguna Negra, propietat privada (?!). A Xile els rius, els llacs, les muntanyes, el que tu vulguis, es poden comprar. Per això aquest petit país és un gran paradís per mineres, elèctriques, papereres o altres corporacions interessades en l'explotació dels recursos naturals/minerals, ja sigui de manera sostenible o no.

En dues nits i tres dies vam viure totes les variants meteorològiques (no extremes) que em passen ara mateix pel cap, en un enclavament molt impressionant per mi.

Farellones -Xile-

Farellones, on els cels s'encenen, la neu tot ho calma i jo em mato treballant.

Fets i gent XVI

Fa molts dies que no escric. El sedentarisme indueix a la inoperància. O com a mínim a mi m'hi indueix. 

Ara fa dos mesos exactes que sóc una més de les tantes persones residents temporals de Farellones, un poble al mig de la serralada del Andes, com en diuen aquí, la "Cordillera". 

Abans vaig passar un mes a Santiago, intercanviant algunes hores setmanals com a recepcionista per allotjament gratuït, fet que em va permetre disfrutar de la ciutat sense tenir despeses majors i conèixer molta gent.

Així que res, seguiran venint entrades, tot i que potser no tant seguides.

Fets i gent XV

Cada vegada em passa més de llarg la data que implicava una nova entrada, sí o sí, al blog.
Sincerament, ja fa gairebé 4 mesos que no m'importa massa aquesta data. L'arribada de la Júlia (19) i la marxa de l'avi (15) van fer que el número 14 perdés importància.
Suposo que després de quinze mesos (ja ho sé, he tardat una barbaritat...) m'adono que no importa el temps que passa sinó tot allò que es viu.
I queda molt per viure. Sigui allà on sigui.

Isla Negra -Xile-

La casa del poeta Pablo Neruda a Isla Negra. Des de fora del menjador, a través del menjador i la vista des del menjador...

 A l'altre costat del menjador.

 Mirant el pacífic des del pati.

Coses que et pots permetre com a escriptor famós i encara més si també ets un conegut col·leccionista.

 M'encanta el somriure d'aquest cavall.

 Preparant les postres del sopar. Ens van enganxar, mai millor dit, amb les mans a la massa.

Un cartell poc comú per nosaltres.

 Un dels acompanyants de la passejada disfrutant del seu moment de contemplació

Tres dies de calma i tranquil·litat a Isla Negra, un poblet costaner conegut per ser la tercera residència i mausoleu de Pablo Neruda, i amb una costa i platges magnífiques.
Que gust que és despertar-se veient el mar.

Fets i gent XIV

M'ha passat de llarg la data, de bastant llarg. Catorze mesos a l'altra banda de l'Atlàntic i sabent que, segurament, encara me n'hi queden 4 més. Nous reptes, nous llocs, gent nova, noves experiències... però a gust, molt a gust amb tot plegat. Ara, des de la vessant pacífica dels Andes, us saludo.

El vol -(suposadament) Xile-

El gel continental patagònic nord, el cordó del Torre i el del Fitz Roy des de l'avió, volant de Punta Arenas a Santiago. Que estrany agafar un vol i que no fos per creuar l'oceà.