Quan vaig arribar a Punta Arenas no pensava que una tonteria tant gran em faria emocionar. Al mirar al mapa la ubicació exacta de la ciutat se'm va posar la pell de gallina: podria passejar-me per la "costanera" de la ciutat tot contemplant l'estret de Magallanes.
Com se'ls va passar pel cap navegar per una zona així fa 500 anys? Llavors vaig recordar les imatges de totes les societats nòmades que havien habitat la zona (!!!) prèviament al pas dels navegants portuguesos, el tipus de vida que portaven, costums, hàbits alimentaris, el "maquillatge" de les dones, etc., la seva vida en aquesta punta de món devia ser increïblement dura... L'espectacle de la naturalesa, del que ara podem gaudir còmodament, no sé com els acolliria.
Després l'arribada dels mercaders, allà a finals del segle XIX, per establir línies de comerç naval i explotar els recursos naturals que ofereix la zona creant pastures per ovelles i vaques (tantes!) i venent-ne tots els derivats a l'exterior via marítima.
Ara els vaixells han canviat un xic...
Doncs això, l'estret de Magallanes... Que gran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada