Fa un temps, no he mirat quant tot i que m'hagués costat molt poc, coses que comporta la mandra, vaig escriure sobre la "tradicional", una via d'escalada per pujar al paredón. Ahir, després de gairebé mig any al poble i uns quants matins i tardes com a aprenent d'escalada acumulats, amb en Diego i la Mariana, dues molt bones amistats, vam pujar al paredón per la "Karsten".
Nada que ver, com diuen aquí, amb la "tradicional". No sé el grau de la via (tampoc acabo d'entendre com funcionen les numeracions perquè sovint em trobo que un 6a em resulta més complicat que un 6b+ i anant de top o de segona, com vaig sempre, no puc dir que escali cap graduació...) però el que si sé és que ho vaig donar tot. Genial, va ser genial. I dura, força dura per mi...
Res, que això, que ja s'acaben els dies d'escalada i glòria al poble. Que ja s'acaba l'estada al poble. Que comencen a apretar nous aires... Així doncs, fer coses d'aquestes i disfrutar-les amb la gent que ha fet de l'estada a El Chaltén una experiència tant bona no té preu.
 |
| Evidentment, el glamour no és quelcom que ens importi gaire... Però quin gran dia! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada