Una visita atípica al poble.
Com aquells qui, temps ha, anaven als balnearis a buscar un espai per a la recuperació després del patiment que implicaven certes malalties, ja fossin una tuberculosis o una afectació nerviosa, jo vaig arribar a El Calafate buscant un bon lloc on poder-me recuperar d'una deshidratació força greu i d'un viatge massa esgotador. Necessitava retrobar-me amb aquell corpore sano que buscava per poder seguir amb la mens sana, que semblava haver-me descuidat al "colectivo".
Així doncs, un bon alberg, pasta blanca i poma pelada durant 3 dies, 2 nits de descans, una mica importunat pel grup d'"egresados" que celebraven el seu final d'estudis, passejos curts i una bona lectura, van ser la millor cura pels mals que arrossegava. Aquesta vegada ni Perito Moreno, ni laguna Nimez, ni Cerro de los Cristales, sinó fer-li cas a allò que un gran amic sempre em deia: ante todo, mucha calma.
Última "pit stop" abans de la definitiva parada i fonda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada