Ciudad de Córdoba. La ciutat acadèmica del país. Segona en població. Immensa, estenent-se per la plana que ocupa. Envoltada per boniques serralades que li dónen vida, color i que suposen una bona escapada pels seus residents, que com tots aquells habitants de grans urbs, necessiten respirar tranquil·litat cada tant... Poc viscuda, per part meva, i sota la pluja.
Aquesta vegada els amfitrions van ser els de la Papin House. Altra vegada gràcies a en Jon vaig anar a parar a casa de la Pupi i en Liber. Un reducte d'artistes, malabaristes i circàires (si és que aquesta paraula existeix) on vaig conèixer el "disco", una paella gegant amb potes incloses per poder cuinar sobre el foc de llenya. És més que evident que el "pollo al disco" (a ser llegit com poʒo aɫ ðihko) representa, en la meva memòria viatgística, una de les exquisiteses (sense delicadeses per a gourmets) culinàries a les que he pogut tenir accés.
A part de les grans estones a la Papin House també hi va haver moments per veure que l'escalada a Argentina és un esport per l'elit. Ja sigui per desconeixement popular o per l'elevat (elevadíssim) preu del material necessari, l'escalada acaba sent una pràctica molt poc comuna en aquest territori i reservada a un grup força restringit de gent, que jo, amb el meu parlar vulgar, en diria colla de pijos... Gràcies al curs d'escalada intensiu que vaig fer a la ciutat vaig poder adonar-me de tals sutilieses. Haig de dir, però, que el fet de ser pijos no exclou que siguéssin bona gent (eh?!) i m'ho passés rebé!
El desorbitat preu del transport públic de la ciutat, les passejades per quadres de negocis monotemàtics, els magnífics edificis de la "manzana jesuítica" i les grans facultats universitàries amb les seves corresponents protestes estudiantils, també formaran part del record que em queda de "La docta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada