5 dies a Buenos Aires. No sé ben bé per on començar. Podria enumerar totes aquelles coses vistes, museus visitats, monuments fotografiats, carrers emblemàtics recorreguts o parcs passejats, però em sembla que per conèixer totes aquestes coses n'hi ha prou amb fer una ullada a qualsevol guia turística o pàgina web, on segur que ho expliquen molt millor del que ho podria fer jo.
El que no explica enlloc és com et rep aquesta ciutat. Em sembla que jo tampoc ho podré explicar. Immensa, brutal, un caos organitzat. Persones fent fila india per esperar el bus mentre aquest arriba fent eslàlom entre cotxes i camions. Pizzes italianes, jardí japonès, festival ucranià, festa afrocultural... els Palauets de Palermo i la villa del retiro. Un mar de contradiccions o un oceà de varietats, el que el visitant triï.
He marxat d'allà sense saber si m'ha encantat o m'ha abrumat. Potser és que ha tingut temps per fer-me sentir d'ambdúes formes i mil més. Hi tornaré.
Uau! M'has fet entra mes ganes de les q ja tenia d'anar-hi!
ResponEliminaEsper-ho amb candaletes mes croniques plenes de les sensacions q vius
Un somriure cibernetic des d'aqui! :-)
ei li!! que bé rebre un somriure d'aquests!! un altre per tu... sense que la pertinent s'ofengui ;)
ResponEliminaCom vols que m'ofengui, jo encantada de que us porteu tan bé!jiji
ResponEliminaI Núria, jo també espero les teves cròniques amb candeletes! :D
Una abraçada gegant!