Lloret de mar a la boliviana o Copacabana, com vosaltres ho preferiu. Evidentment ni les dimensions de la localitat ni els recursos invertits als serveis que s'hi ofereixen són els mateixos, ni tampoc la televisió alemanya ha decidit realitzar-hi un reality show, però Copacabana et rep com a poble turístic per excel·lència. Haig de reconèixer però que, per poc que m'agradi, el poble té un vel d'encant que li otorguen els petits turons que superen els 4000 metres i les aigües de blau cobalt del Titikaka que l'envolten. Potser això és el que enganxa a tanta gent i fa que molts joves i no tant joves decideixin instal·lar-se a les seves terres durant bones temporades (sí, el poble està ple de hippies).
La verge de Copacabana és una altra de les atraccions turístiques del lloc, no pels hippies, evidentment, sinó pels conductors i propietaris de vehicles. Sí, ho heu llegit bé. De fet, gairebé en qualsevol truffi, mini o micro del departament de La Paz en el que pugis hi pots trobar una referència a la benedicció rebuda de part de la Verge. Ja sigui amb un adhesiu representant la figura de la dona, un parasol brodat amb grans lletres daurades on s'hi llegeix "bendecido en Copacabana" i que venen les caseritas davant mateix de l'església del poble, o amb uns ornaments de paper amb forma de papallona o ram floral que poden arribar a ser una mica kitsch però que no desentonen amb la resta d'ornaments que solen plagar els vehicles bolivians, qualsevol mobilidad mostra orgullosa la benedicció. Això fa que cada matí, davant de l'església puguis disfrutar d'un espectacle de cotxes, autobusos i camions, amb els capós oberts, esperant les preuades gotes d'aigua beneita.
Una altra cosa curiosa que t'ofereix el poble i que no m'he trobat enlloc més de la poca Bolívia que he pogut recórrer, és la distribució del mercat i és que si alguna cosa hi ha d'aquest país que em tingui encantada són els seus mercats (us asseguro que se'n podria fer un estudi que permetria fer una bona aproximació antropològica i sociològica a les diferències entre els departaments i ciutats del país). Resulta, doncs, que el mercat de Copacabana, a diferència de tota la resta (hi ha hagut gent que m'ha assegurat que és únic al país), divideix els seus "comedores" en dos edificis diferents: un per les caseras que ofereixen "almuerzos" i l'altre per les "cafeteras" i aperas, les primeres oferint cafè i sanguches i les segones oferint api i pasteles.
Potser caldria explicar-vos que els mercats bolivians són el millor lloc on alimentar-te, sobretot pel que fa referència al preu, i és que un dinar amb una sopa de primer i un segon de carn o peix acompanyat per arròs o fideu et costa menys d'un euro... i per tant les visites hi són freqüents, fent que els agafis apreci i aprenguis a distingir-ne qualitats o mancances. Així doncs, l'ordre que s'estableix fent aquesta separació s'agraeix moltíssim tenint en compte que sovint resulta més que complicat ubicar-se dins els grans edificis que alberguen els mercats bolivians.
Un dia i mig per apreciar aquestes curiositats que t'ofereix el lloc i disfrutar d'una increïble posta de sol des del cim del turó Santa Barbara sobre les aigües del llac Titikaka, acompanyada per un grup de viatgers macrameristes, malabaristes i artistes mentre sonen cants a Haile Selassi I (que si la majoria d'ells entenguéssin, probablament no escoltarien per sectaris...). Després de tot plegat, una barca i cap a la Isla del Sol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada